Frederic Teixidor i Pallejà

 

Sembla ser que en aquesta part del planeta anomenada com “el mon lliure” tant pèssimament globalitzat, en Europa, en Espanya; i en aquest petit país, per ara una regió de l’anterior, nomenat Catalunya i, en Lleida, per ara una província espanyola, demà potser vegueria catalana, varen fer-li un homenatge a George Orwell, tornant-li el que ell va fer a la terra Catalana en guerra, on va deixar-s’hi la sang lluitant contra el feixisme nacional espanyol. El mateix, va consistir en aixecar-li una petita placa en lo que és avui els jardins de l’hospital Sta. Maria, abans hospital provincial, per on passejava convalescent i on va ser internat amb un tret al coll provinent del front. Encara que massa tard, és d’agrair trobar-se plaques que no ens recordin per arreu la victòria feixista, i ara tímidament, després de tants anys i panys, comencem a rememorar a l’altre costat, l’anomena’t roig i republicà, concretament el que va pertànyer als brigadistes internacionals en oposició al nazi-feixisme europeu. El llegat d’Orwell, encara és malauradament de massa vigent actualitat, en aquesta època de la post veritat, on la guerra és pau, la llibertat esclavatge, la ignorància força, la justícia sorda en lloc de cega, i el neoliberalisme global el millor ordre mundial. Realment un mon ben capgirat, on la estultícia de les classes dirigents en el poder és tant flagrant, la seva perversitat tant gran que, fins i tot s’entesten ara en qualificar de colpistes als nostres dirigents dissidents, que l’únic que pretenen és seguir el mandat del poble que els va votar, i aquest mateix poble, llevar-se la maleïda tutela de la Castilla imperial de caire feixista que venim suportant estoicament durant segles. I no, no és una futilesa que els hereus del colpistes ens acusin a nosaltres de nazis, antidemocràtics, feixistes, i de qualsevol bajanada que se’ls hi acudeixi per tal de treure el santcrist gros i cridar anatema, exasperats.

 

La infantil argumentació a la inversa, s’utilitza bàsicament quant hi ha una manca d’arguments, i és una tàctica empleada fins la saturació, fins la nàusea, per aquells que en acusen de nazis, quan el genocidi el van cometre ells, de feixistes, quan subvencionen el mausoleu i la fundació F. Franco amb milers i milers d’euros, i amb zero “patatero” per a les oblidades víctimes seves. Confonen cop d’estat amb revolució els necis, perquè volen fer-nos combregar amb les rodes del seu molí.  Vaja, causar l’efecte sense que es noti la cura, i no escarmentem ni aprenem, perquè tractant d’esmerçar tot el seu poder per no deixar-nos aprendre, eviten que la majoria social s’apoderi, doncs quant el poble te el poder i la consciència de tenir-lo, això és la democràcia verdadera, i no els succedanis que ens fan empassar. Llavors les elits tremolen de la por a perdre’l, acostumats a ostentar-lo durant segles han arribat a perpetrar i, encara avui cometen monstruositats per tractar de justificar aquesta retenció. Així doncs, no arriben ni a sospitoses aquestes mal intencionades confusions, aquí se’ls hi veu el llautó d’un hora lluny, però, allà causa molt efecte en la pobre innocència de la gent.

 

Vull prendrem la molèstia ara, un segle desprès de la revolució socialista, d’explicar les bàsiques diferències entre un cop d’estat i una revolució, doncs sembla ser que alguns les confonen per pur analfabetisme polític, i altres al trair-los el subconscient. En primer lloc: la revolució la fa el poble contra les elits opressores i dominants; un cop d’estat el fan aquestes elits contra el poble. La revolució produeix un canvi radical del status quo, per tal d’assolir una sèrie de millores socials quan la situació general de depauperació és fa insuportable; un cop d’estat persegueix la consecució del poder absolut per afavorir a uns pocs en contra de la majoria. Per finalitzar, un cop d’estat el perpetren des de d’alt els generals i coronels salva pàtries, una revolució la fan des de baix les classes populars i altres sectors socials.

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.