Òmnium Lleida-Ponent

El poble català decidirà aquest any 2017 quin ha de ser el futur polític del país. El Govern de Catalunya, amb l’aval de la majoria del Parlament i de la ciutadania, ha anunciat la celebració del referèndum d’autodeterminació el proper 1 d’octubre. Són ja molts anys de mobilització social contínua en què la societat catalana de manera majoritària ha reclamat poder participar en la presa de decisions, mostrant un clar rebuig a una gestió allunyada de les nostres necessitats com a societat, i que en massa ocasions ens converteix en víctimes d’un sistema que ens vol anorreats com a nació.

El poble català vol decidir el seu futur polític, social, econòmic i cultural. I contra això ens trobem un mur en forma d’Estat espanyol. Un Estat que suspèn bona part de les lleis indispensables que aprova el Parlament per donar resposta a drets bàsics -prop de 30 lleis suspeses des del 2010-. Un Estat que margina les infraestructures, polititza la justícia, ataca el català, l’escola, les institucions i els representants polítics. Som víctimes d’un Estat que posa en perill el sistema de convivència i de cohesió social i que ens impedeix avançar. Som en una deriva antidemocràtica impròpia de l’Europa del segle XXI: amb un ministre de l’interior que conspira per destruir la sanitat, unitats de policia política que elaboren proves falses contra els governants, i on s’aposta per la inhabilitació i la persecució judicial d’aquells que volen exercir el dret bàsic a decidir el seu futur democràticament.

A Lleida tenim una demostració fefaent de les conseqüències de la implantació del model de societat d’aquells que volen impedir l’exercici democràtic del referèndum. Ja sabem, però, que en democràcia són els pobles els que fan les lleis i no les lleis les que fan fer als pobles i que aquest és el fonamental principi democràtic que s’encaparren a ignorar.

Porta del Principat en tots els conflictes, recordem avui que Lleida va ser un cruent assaig, al 1707, de la pèrdua de llibertats que la dinastia borbònica executà a tot Catalunya el 1714. La ciutat va perdre la seva Universitat, els seus drets municipals i la seva personalitat amb una Seu convertida en caserna. No ha perdut, però, la memòria, no se n’han sortit! Tres-cents anys després, valorem la presència del patrimoni conservat com un testimoni del ferm arrelament de la ciutat i de la voluntat regeneradora de la nostra condició nacional. Diguem-ho ben clar i fort perquè Catalunya no oblidi mai que Lleida ha estat, és i serà baluard en la defensa de les seves llibertats. Malgrat Paers i Rectors ho vulguin ignorar, la Lleida menystinguda i colpejada durant segles sap que és arribat el moment de recuperar la capitalitat de la Terra Ferma de què parlava el cronista Muntaner en el camí de guanyar el futur bastint la Catalunya rica i plena a la qual tots aspirem.

Lleida és terra de frontera, i farà de frontera contra la voluntat demofòbica que pretén impedir l’exercici de la democràcia. Farà bandera de la nova república catalana en el camí de recuperar la llibertat i la justícia social. Deia el poeta que un dia vindrà una gran ventada per endur-se la tirania i des de dalt del campanar podrem veure com els camps, els fruits i els pensaments són per sempre ben nostres. Aquest dia s’acosta, el tenim a tocar, comença el proper 1 d’octubre.

Des de Lleida cridem VISCA CATALUNYA LLIURE!

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.