Toni Yus Piazuelo.-

Després de la invasió imperialista a Líbia l’any 2011, desaparegueren tots els progressos portats al país per la Jamahiriya (govern de les masses populars, una forma de democràcia directa diferent del liberalisme i el marxisme). La Líbia Verda es va pansir per la golafreria de les potències imperialistes que sols volien repartir-se el pastís arruïnant totalment el país. Tot i errades i alguns excessos presidencials, o ambigüitats geopolítiques, el poble podia gaudir d’avantatges inimaginables a la Líbia d’avui com: electricitat gratuïta i préstecs sense interessos als bancs estatals per tothom; l’habitatge com a dret humà; educació i salut gratuïtes (el 25% de gent amb títol universitari); assignació de terres, habitatges i material per l’agricultura; subsidi per adquirir vehicles; participació i benefici directe de tothom dels guanys del petroli; ajuda econòmica a les mares per cada fill; abastiment d’aigua amb el projecte Gran Riu Artificial, etc.

 

A més, Líbia no tenia deute extern i les reserves del seu Banc Central (estimades en 150.000 milions de dòlars) foren repartides com a botí de guerra entre les potències que ocuparen el país, ara un regne de ‘taifes’. Ara volen fer el mateix amb Síria en una mal anomenada ‘guerra civil’ que ja dura 6 anys, on els EEUU i satèl·lits rapinyen el país finançant l’oposició siriana perquè: Síria no té deute amb el Fons Monetari Internacional ni el Banc Mundial; prohibeix el cultiu i importació d’aliments transgènics; té una població ben informada; s’oposa a l’apartheid israelià contra Palestina; és la ultima nació laica, plural i secular de l’Orient Mitjà, amb tolerància religiosa, i l’únic país àrab amb una Constitució laica contrària als extremismes (la mateixa família Al Assad és de la tolerant branca alauí de l’Islam, i el 10% de la població siriana és d’alguna de les branques cristianes presents des de sempre, quan a altres països àrabs el cristianisme no arriba a l’1% pel seu assetjament); igualtat entre dones i homes en educació i salut (no obligació del Burka, inconstitucionalitat de la Sharia); obert a la societat i cultura occidentals, etc.

 

Però la raó principal d’aquesta nova guerra no és la ‘democràcia’, sinó rapinyar les grans reserves petrolieres a Síria (estimades en 2.500 milions de barrils) nacionalitzades sense voler privatitzar (de fet, tal com senyala l’advocat Robert Kennedy Jr, nebot de l’expresident John F. Kennedy, la guerra començà realment per la negativa del president sirià a un projecte d’oleoducte qatarí favorable econòmicament als regnes sunnites del Golf Pèrsic, enlloc d’un gasoducte des de l’Iran, que el convertiria en el major proveïdor de gas, contràriament als interessos àrabs sunnites).

 

Però si Assad i Gaddafi aportaren informació sobre els atemptats de l’11 de setembre a Nova York (la desagraïda geopolítica); que els EEUU utilitzen el yihadisme per protegir els seus interessos petroliers; i que es tracta dels mateixos veritables motius que la guerra de l’Irak (el qual, abans de la invasió de l’OTAN, reunia les mateixes característiques polítiques, econòmiques, religioses i socials que Líbia i Síria abans de la guerra), que cadascú tregui les seves conclusions.

Toni Yus Piazuelo

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.