Per segon any consecutiu i quarta vegada en la seva carrera després de quedar tercer en un Gran Premi de València, que va guanyar Dani Pedrosa.

Marc Márquez va tirar de paciència i control per frenar el seu impetuós pilotatge, que no obstant això no va estar exempt d’un ensurt, salvat novament amb mestratge, abans de la caiguda d’Andrea Dovizioso, que va certificar el títol del català.
Caure, tornar a caure i aixecar tantes vegades com fes falta. Així ha estat l’any de Marc Márquez. Durant divuit carreres, Márquez ha hagut de superar nombrosos sots per demostrar que el seu talent és indestructible. Ni les 27 caigudes que ha patit, gairebé 28 avui, ni la resistència dels seus rivals, que fins fa molt poc havien convertit el Mundial en el més igualat en dècades, han pogut aplacar la seva voracitat de títols.
Marc Márquez és un geni sense frens que, a diferència dels seus oponents, sempre vol la victòria i fet i fet la seva ambició, per molts errors que li hagi pogut provocar, l’ha portat a sumar un nou títol en un palmarès que ja treu el cap entre els més grans del motociclisme amb sis títols mundials a la seva esquena.

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.