Octavi Pereña i Cortina.-

 

“El futur parc bíblic de Tarragona, es projecta com un lloc obert a la ciutadania i que convida al diàleg interreligiós al  cor de la Part Alta. Un esplai que es completarà amb una altra escultura, la d’Abraham, i amb arbres i vegetació d’espècies “bíbliques” com oliveres, xiprers o vinyes” (Sara Sans). Andreu Muñoz, director del Museu Bíblic va dir: “La idea és que sigui un espai pedagògic, de trobada, acollida i de quietud”. El parc bíblic, a més de l’estàtua de sant Fructuós contarà amb l’escultura d’un suposat Abraham “que portarà el nom en llatí, àrab i hebreu com a símbol interreligiós”, afegeix Andreu Muñoz.

La pregunta que li faig al senyor Andreu Muñoz és si s’ha qüestionat si a Abraham li agradaria que se li faci una estàtua que el vulgui representar. Ja que el futur parc  bíblic “es projecta com un lloc obert a la ciutadania i que convidi al diàleg interreligiós”, s’hauria de començar per l’origen d’Abraham  el “pare dels creients”. Abraham habitava a Ur dels caldeus, on el Senyor el va cridar, dient-li: “ Vés-te’n de la teva terra i de la casa del teu pare vers la terra que et mostraré” (Gènesi 12:1). Aquest text no dóna detalls de la vida d’Abraham. Més endavant  quan Israel a les ordres de Josué estava lluitant per conquerir la Terra Promesa, Josué, en el discurs d’acomiadament va dir al poble quelcom molt significatiu: “Així diu el Senyor el Déu d’Israel: Els vostres pares, Taré pare d’Abraham i pare de Nacor, van habitar des d’antic a l’altra banda del riu, i servien altres déus” (Josué 24:2). Abraham i la seva família eren idòlatres. La crida que li va fer el Senyor consistia en abandonar la seva terra i la seva família per anar a una terra que li mostraria. La idolatria a la que estava acostumat el patriarca la va deixar enrere. En tot el que diu la Bíblia del “pare dels creients” no s’hi troba el més mínim indici que enyorés el seu passat idòlatra. Es va convertir en l’adorador del Déu únic. Si el director del Museu Bíblic de Tarragona tingués l’oportunitat de preguntar-li a Abraham que li sembla el projecte d’esculpir una estàtua que se la bategi amb el seu nom, ben segur que el patriarca s’escandalitzaria i mentalment la convertiria en pols.

Es vol que el futur Parc Bíblic de Tarragona sigui “un lloc obert a la ciutadania i que convidi al diàleg interreligiós”. Penso que el projecte s’edifica sobre un fonament de sorra que no aguantarà l’edifici. El Déu d’Abraham i dels seus fills per la fe odia la idolatria i castiga severament els idòlatres.

“Els arbres i vegetació d’espècies bíbliques” que els visitants contemplaran en el futur Parc Bíblic de Tarragona no els atrauran a la meditació espiritual. Si està ben dissenyat gaudiran de la bellesa de l’entorn. Admiraran dues majestuoses obres d’art, però de meditació pròpiament dita no n’hi haurà.

Per a una autèntica reflexió espiritual hi ha un camí més excel·lent.

El llibre dels Salms comença amb aquestes paraules: “Feliç l’home que no camina en el consell dels malvats, i no s’està en el camí dels pecadors, i no s’asseu en el seient dels que se’n burlen. Perquè el seu delit és en la Llei del Senyor, i en la seva llei hi medita dia i nit” (1: 1,2). És molt significatiu que la primera paraula del llibre sigui “feliç”. La felicitat és l’anhel de tots els humans. Les imatges publicitàries ens mostren infants, famílies, grups d’amics mostrant una felicitat paranoica perquè consumeixen els productes que venen. Tot això té que veure amb el plaer sensual. És cert que el plaer sensual no proporciona la felicitat que se n’espera.

Malvat, segons la Bíblia no ho és solament la persona que comet greus malifetes. També ho és la persona educada, amable, de bons sentiments. A aquest persona la Bíblia l’anomena nècia perquè diu que no hi ha Déu. El salmista ens ve a dir que la persona feliç no ho és aquella que es deixa guiar pels consells dels que diuen que Déu no existeix. No estar-se en els camins dels pecadors ni asseure’s amb  els qui són burletes, no significa que s’hagi de trencar tot contacte amb els qui no són de la mateixa fe. Això ho ensenyen les sectes, però Jesús que ensenya que els seus seguidors “són la llum del món…no s’encén una llàntia i es posa sota la mesura…Així ha de brillar  la vostra llum davant els homes, a fi que vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare que és en els cels” (Mateu 5: 14-16). Si el ver cristià no hagué de tenir contacte amb els qui neguen Déu, l’apòstol Pau li diria: “Et cal sortir del món”                            (1 Corintis 5:10).

El creient que “el seu delit és en la Llei del Senyor, i en la seva llei hi medita dia i nit” no s’identifica amb l’ateu i no es deixa influir per la seva filosofia, el salmista el compara a “un arbre plantat vora braçals d’aigua, que dóna el seu fruit al seu temps, i el seu fullatge mai no es marceix, i tot el que fa prospera” (v.3). La felicitat el ver cristià el  salmista la compara a la ufanor del fruiter plantat vora braçals d’aigua. El lector pot dubtar de la bonesa de la fe cristiana. El trameto a la conversa que Felip manté amb el seu amic Natanael: “Hem robat Jesús de Natzaret”. La incredulitat de Natanael li fa dir: “¿De Natzaret pot sortir res de bo?. Felip no argumenta amb el seu amic. Es limita a dir-li: “Vine i viuràs” (Joan 1: 45,46). Poder saber si quelcom és bo  dolent. Cal tastar-lo. Sinó, no es pot opinar amb coneixement de causa.

 

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.