+ Salvador Giménez, bisbe de Lleida

La festa del Corpus, el proper diumenge dia 18, és molt popular a les nostres diòcesis. Moltes manifestacions festives als carrers i places celebren aquest esdeveniment: la presència real de Crist en l’Eucaristia i la pública mostra d’aquesta realitat als quatre vents. No és possible guardar només a l’interior del temple aquest misteri. És una obligació del cristià donar-lo a conèixer a tots els qui ens envolten. Aquí resideix el fonament de la nostra fe.

També es coneix com el dia de la caritat. Els cristians sabem massa de les advertències sobre el compliment del mandat de la caritat en les nostres vides. Són moltes, mai massa. Sobretot quan escoltem o llegim la Paraula de Déu. Però també en les homilies, en els suggeriments de les reunions de formació, en els cartells de les diferents campanyes. Ens ho recorden d’una manera insistent els nombrosos equips formats al voltant de CÀRITAS, que tenen com a objectiu important la sensibilització de tota la comunitat vers l’amor als germans. No és un consell, és un manament. No és una exigència per a uns pocs, és per a tots els deixebles de Jesús.

Els equips directius de CÀRITAS, parroquials i diocesana, multipliquen els seus esforços perquè tota la comunitat cristiana sigui sensible als projectes d’ajuda i promoció a favor de les persones més desfavorides. El que cada equip fa de manera habitual i callada al llarg de l’any es transforma, per uns dies, en objecte d’atenció informativa. Un riu de xifres i serveis es donen a conèixer a tota la societat. És un bon moment per fer visible la gran quantitat de mancances, pobreses i angoixes de molts germans nostres. Ens ho adverteix el papa Francesc en la seva exhortació L’alegria de l’Evangeli: (donar de menjar) “implica tant la cooperació per resoldre les causes estructurals de la pobresa i per al desenvolupament integral dels pobres, com els gestos més simples i quotidians de solidaritat davant les misèries molt concretes que trobem” (Núm. 188).

El temps de la crisi s’ha allargat massa i les famílies empobrides han augmentat. Es percep ara amb més intensitat l’esquerda de la desigualtat social. És cert que també han crescut els signes de solidaritat, convé reconèixer-ho; però també convé aprofundir en l’intent d’eradicar les causes que condueixen a tant sofriment i desesperació. Posem el millor de nosaltres mateixos per aconseguir-ho. Descobrim i denunciem els mals, però també col·laborem en la seva eliminació. Posem sempre per davant les persones als interessos, egoismes i aspectes materials. Defensem la dignitat de l’ésser humà com a fill de Déu i tractem d’estimar l’altre com ho va fer Jesucrist, fins a la mort, sense exclusions.

Rodes de premsa, entrevistes, cartells, col·lectes, crides d’atenció, suggeriments per a les homilies… són alguns dels mitjans que utilitza CÀRITAS per apropar aquesta realitat al cor de tot creient. També, per informar de les seves actuacions a totes les persones de bona voluntat que els han confiat els seus donatius. Com és costum, s’ha elaborat una memòria d’activitats de l’any 2016. És el conjunt d’accions, de projectes i de serveis que ha dut a terme la institució. S’intueix també el més important: la gran quantitat de persones que s’han responsabilitzat de la seva elaboració i execució.

Acabo expressant un sentiment agraït i ple d’alegria en comprovar la coherència de tants que estimen als altres seguint el manament de Jesucrist, a qui adorem en aquesta festa en l’Eucaristia. És el que ens recorda diàriament l’Església, en aquest cas, a través de Càritas.

 

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.