Les Jornades per a l’excel·lència aborden el futur del sistema sanitari. Nombrosos representants de les principals organitzacions sanitàries del país participan a la 4a edició de les Jornades.

EL PIRINEU ÉS EL TERRITORI QUE PATEIX MÉS LA MANCA DE RECURSOS I PROFESSIONALS

· Diferents professionals han denunciat la situació que viuen la majoria de professionals de la sanitat al Pirineu.

· Han apostat per seguir donant un servei integral i de proximitat, únic al territori.

Imatge del ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, en la seva intervenció a les Jornades per a l’excel·lència que han tingut lloc a Esterri d’Àneu.

Professionals mèdics del Pirineu demanen que hi hagi més personal per poder tenir un servei sanitari públic de qualitat. Jordi Fàbrega, director assistencial de la Fundació Hospital de la Seu d’Urgell i de Pediatria dels Pirineus, i Joan Izcara, metge APD del Pallars, han estat els més clars a l’hora de fer aquesta reclamació en el marc de les Jornades per a l’excel·lència celebrades a Esterri d’Àneu.

Fàbrega ha destacat que “necessitem molts professionals perquè tot i que representem el 0,9% de la població, som el 18% del territori”. Per la seva banda, Izcara ha dit clarament que “necessitem més mitjans però sobretot gent, persones que coneguin els d’aquí per poder fer aquesta medicina de proximitat”. “Està molt bé que es destinin recursos a centres hospitalaris, però aquí al Pirineu també els necessitem”, ha explicat Izcara.

Fàbrega ha afegit que els Pirineus “tenim professionals que saben de tot i això al segle XXI on hi ha tanta informació és impossible”. A més, ha dit que si el territori ha de tenir equitat “el sistema sanitari als Pirineus necessita transport nocturn com tenen a altres països”.

Anna Gené, infermera del CAP d’Esterri d’Àneu, ha anat més enllà, “amb la crisi hem tocat os i estem sota mínims perquè allà on hi havia d’haver dos metges i dues infermeres només n’hi ha un per cobrir un territori extens”. També ha afegit que “és evident que fan falta més mitjans, més professionals i, a més, una millor gestió dels recursos que hi ha”.

Per altra banda, la Dra. Imma Caubet, pediatra a l’Espitau Val d’Aran a Vielha, ha aportat un punt d’optimisme en destacar que “el Pirineu pot desenvolupar una pediatria integral i de proximitat”.

Falla la comunicació entre professionals

Els professionals mèdics també han denunciat errors en la comunicació que afecten el servei que rep el pacient. Anna Gené l’ha focalitzat a urgències i Joan Izcara en la relació amb els especialistes hospitalaris a l’hora de fer una consulta que afecta el pacient, “la comunicació entre la primària i els hospitals no funciona”. “Treballem conjuntament per un objectiu que és curar el pacient”, ha mencionat Izcara.

Les TIC poden ajudar a millorar la comunicació entre els professionals i els pacients i també entre professionals. La distància amb els centres hospitalaris més propers, que el Pirineu pot ser d’una hora, com a mínim, obliga a analitzar si s’ha d’enviar una família a buscar uns resultats o demanar-los per altres vies, ja que el desplaçament i l’atenció suposa un cost pel sistema sanitari.

Copagament i coresponsabilitat. El copagament no eixuga el dèficit del sistema sanitari.

· El ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, ha afirmat que “mai podem reduir la qualitat ni l’accessibilitat al sistema”.
· El dèficit sanitari andorrà, amb copagament, s’ha multiplicat per 2.5, el mateix que a Holanda i Suècia.

“Algunes veus que reclamen introduir el copagament a Catalunya, argumenten que ajudaria a reduir el dèficit; potser sí, però sento decebre’ls en part perquè la tendència del dèficit sanitari a Andorra, malgrat aquest copagament, és similar a la majoria dels països occidentals”. Així s’ha expressat Carles Álvarez Marfany, ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, durant la seva ponència. Segons Marfany, el sistema sanitari andorrà va entrar en dèficit l’any 2007 i “la despesa ha incrementat en 15 anys un 151%, és a dir, gairebé un PIB anual del 6%”.

A partir del 2007, els ingressos es van estancar en 90 milions d’euros. A partir del 2011, els dèficits han estat coberts a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat, que segons Marfany, ha de dedicar un 10% del pressupost a cobrir el dèficit del sistema.

El problema del sistema sanitari “no és de mala gestió o de mal ús, sinó que és un problema demogràfic ja que tenim una població més envellida i una esperança de vida més alta”. Tot i que l’esperança de vida s’ha situat als 85 anys a Andorra, “continuem cotitzant el mateix percentatge del salari de fa 50 anys”, ha puntualitzat.

Aquest és un escenari que “a la curta ens obligarà a buscar noves fórmules per finançar la sanitat pública”. I ha afegit que “Andorra no és diferent de la resta de països europeus, ja que en els últims 15 anys el dèficit s’ha multiplicat per 2.5, com a Holanda i Suècia; al Regne Unit i els Estats s’ha triplicat”. Els sistemes sanitaris tenen un problema més de finançament que no pas de despesa. Marfany ha puntualitzat que es poden buscar fórmules de finançament però que “mai podem reduir la qualitat ni l’accessibilitat amb el motiu d’abaratir costos”.

El ministre de Sanitat del Govern d’Andorra, Carles Álvarez Marfany, ha intervingut a la 4a edició de les Jornades per a l’excel·lència amb la ponència El sistema de salut d’Andorra: Una aposta per l’excel·lència.

Per la seva banda, el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, a la seva ponència Defectes i virtuts de la sanitat actual, ha parlat sobre l’autoresponsabilitat de la població pels “usos del sistema”. També ha lloat el sistema sanitari català, del qual ha dit que “ens en podem sentir orgullosos” i ha destacat “el repte que té el país a l’hora d’afrontar el canvi sociodemogràfic que modificarà el model assistencial”.

Finalment, també s’ha parlat del consumidor i dels seus drets. Ho ha fet Jordi Tarruella, vicepresident d’AICEC-ADICAE, qui ha dit que cal “més control i supervisió” per part de l’administració i que hi hagi una “desburocratització del sistema”. A més, també ha afegit que els usuaris han de ser “responsables i donar valor a un servei que és gratuït”.

 

Jornades per a l’excel·lència 2017 (1)

 

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.