CARTA  OBERTA AL DIRECTOR.-

Jaumedelleida.-

Tinc l’inconvenient de viure en un carrer que fa pendent, i més d’un cop , trobant-me amb la porta oberta (passa sovint) surto tan tranquil i quasi que sóc enxampat per una bicicleta que evidentment, baixa a una velocitat més que imprudent. Jo ja hi tinc experiència doncs, no seria pas el primer cop que em passa, i per això, si surto acompanyat dels meus néts, els hi he d’advertir cada vegada del perill que suposa sortir corrent del portal si la porta resta oberta, i si no ho està… també.

Però el pitjor no és el meu carrer o d’altres semblants, sinó el carrer peatonal per excel·lència, com és tot l’eix comercial, que malgrat restar prohibida la circul·lació de tota mena de vehicles, ara, a les bicicletes s’hi han afegit el patinets, els scooters i els segways, que precisament no van a marxa lenta que jo vegi. I em pregunto: On són els municipals o encarregats de l’ordre, la presencia dels quals, brilla per la seva absència sobre tot, en hores no de màxima potser, però sí de bastant afluència?. Les càmeres de seguretat (la visualització de totes rau centralitzada en la caserna de la urbana) segur que compleixen la seva funció? No podrien servir de “xivates” i donar avís als agents per sancionar als infractors, o millor encara, requisar-los els vehicles per un temps? Ah com correria aleshores el boca-orella!. Aviat s’acabaria tanta mala educació.

Potser el remei seria que jo passegés amb una urna al coll, i de ben segur que ja tindria a la vora algun element uniformat, però potser més que dissuadir als infractors, el que farien seria vigilar-me a mí de quin ús en faria tot plegat de la “cajita” en qüestió, segons definició del Sr. Echenique.

 

4 Responses to "Caminar per l’Eix Comercial i que no m’atropellin"

  1. Antoni  5 agost, 2017

    Ui, Jaume..! Has tocat un sol punt…En tens més.
    1.- ¿Qué em dius de les caquetes de gos? Orfes en el mig de la vorera i propícies a que et suquis les sabates si et descuides…
    2.- ¿Qué em dius de l’espai lliure de menys de 150 cm que deixen les taules-cadires dels bars? Home, així podrás contornejar-te que falta et fa !
    3.- ¿I d’aquelles bones persones que s’anclen al bell mig de la vorera i inicien una distreta i divertida conversació entre ells i tu pasa per on puguis?
    4.- Quin goig veure a alguns joves magrejant-se, palpant-se i petonejant-se sense cap contenció..!
    5.- ¿I de les tones de burilles i papers que adornen els nostres carrers?
    6.- ¿I dels nostres vells dempeus a l’autobus i els joves asseguts?
    7.- ¿ I d’aquell goset que des d’un balcó fa pipi al carrer..?
    8.- ¿No heu vist mai un conductor aturar-se una estona en el bell mig d’un pas zebra per a vianants?

    Em deixo molts més puntets. La nostra Lleida ja no es nostra. Es la Porca Ilerda que dirien els antics romans.

    Respon
  2. Jaumedelleida  5 agost, 2017

    estic d’acord amb els “puntets” que hi falten , però he preferit dedicar-me només a un de sol, que per incívic com d’altres, és potser el més perillòs. Sortir de casa i estar a punt de topar amb una bici que baixava per la vorera amb prouta velocitat, ja estat tema suficient per fer-ho monogràfic. Agraeixo no obstant, els suggeriments.

    Respon
  3. Àngels  5 agost, 2017

    Com sempre d’acord amb tu i felicitar-te per l’article.

    Un altre punt és el Carrer Alfred Pereña.
    Els de les netejes Lleida han posat els contenidors prop dels restaurants, del darrera del Pastificio i d’Humbert Torres i els que viuen als xalets han de fer una excursió cada cop que han de tirar la bosseta de la brossa.
    Quan al Pastificio deixen totes les escombreries al carrer. Se’ls ha avisat moltes vegades i ara hi ha posat els seus contenidors particulars, que no els usen perquè les bosses les posen damunt i les caixes, botelles de plàstic, cartrons i tot, tot ho posen damunt o bé a terra. Jo dic que al carrer alfred Perenya se li pot dir el carrer de l’anarquia en les escombreris i, clar, la molt mala gestió de l’ajuntamnet. S’han fet fotos que abalen el que dic.

    Respon
  4. Helena  7 agost, 2017

    Abundant amb el que diu l’Àngels.

    Sóc veiïna d’Alfred Perenya.
    Cada dia tenim que contemplar des del balcó l’espectable del munt d’escombreries que deixa el Pastificio. Ahir hi havia escombres, cartrons, caixes i les habituals grans bosses. Fins quan?
    I les cuineres fumant i xerrant sense molestar-se a portar la brossa als contenidors públics
    Si tenen els a pocs mètres perquè se’ls consenteix que degradin l’espai comú.

    I com que el mal exemple cundeix… el restaurtan del devant també hi ha posat el seu contenidor particular ple de botelles buides.

    Respon

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.