Pere Enciso

Professor d’economia aplicada de la UdL.

Portaveu de Lleida Social i de la Plataforma #NoalTTIP/CETA/TISA

 

 

En la mateixa sessió del 27 d’octubre, en què es va aprovar al Senat espanyol l’article 155 de la Constitució -fatídic dia per a la democràcia-, va ser aprovat també l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA, per les seves sigles en anglès) que ve a significar una gran cessió de sobirania econòmica i social a les grans corporacions empresarials i que tindrà molta afectació en les nostres vides. El CETA va rebre el vot favorable del PP, C’s i PNV i l’abstenció del PSOE, malgrat que la Cristina Narbona, presidenta del partit, va declarar que l’aplicació d’aquest Tractat significarà la destrucció de 200.000 llocs de treball a Europa. Cal fer esment que aquest acord entre la UE i el Canadà ja havia entrat en vigor, de forma provisional, el passat dia 21 de setembre.

Com és que no va ocupar les portades dels diaris atès que, segons els seus defensors, és tan positiu per a l’economia espanyola? Per què s’ha portat amb tanta opacitat un tema com aquest i per què se n’ha informat tan poc?

Els interessos defensats en aquest Tractat són els de les grans corporacions empresarials dels dos costats de l’Atlàntic i no pas els dels pobles que els diferents governs europeus suposadament representen.

La campanya NO al TTIP, CETA i TISA, adverteix que l’aplicació del CETA tindrà efectes econòmics, socials i ambientals negatius, com és ara:

En matèria laboral, no es prendran mesures per evitar les deslocalitzacions ni es podrà sancionar violacions de les normatives laborals vigents. Suposarà amb tota seguretat la pèrdua de llocs de treball.

En matèria ambiental i de salut, el CETA té mancances de normes d’obligat compliment, posant en risc els compromisos adoptats en la lluita contra el canvi climàtic.

Els estàndards més baixos en la seguretat alimentària provocarà, en un futur proper, les rebaixes d’altres estàndards relatius a organismes modificats genèticament com l’engreix del bestiar amb hormones, la clonació animal i l’etiquetatge i la traçabilitat de la carn. A més de la pèrdua de drets dels consumidors, el CETA comporta nous problemes a l’agricultura familiar, així com una pèrdua de sobirania alimentària.

Amb l’afebliment del principi de precaució, es deixa el camp lliure a les farmacèutiques, a les empreses químiques i a altres indústries, posant en risc la salut pública.

El CETA facilitarà la privatització dels serveis públics i dificultarà les condicions per a la remunicipalització dels serveis privats fracassats, així com la lluita contra la corrupció.

El capítol sobre Serveis Financers donarà més drets als bancs i als especuladors, impedint regulacions urgents en aquest sector, podent provocar nous esclats de bombolles especulatives com la immobiliària a Espanya patida recentment.

Les multinacionals tindran més facilitat per dictar lleis mitjançant els tribunals ISDS o ICS per mitjà dels quals una multinacional podrà demandar a un Estat si la modificació d’alguna llei li fa perdre beneficis. Canadà ha estat demandat en 37 ocasions per diferents corporacions i ha perdut 171,5 milions de dòlars en concepte de danys a aquestes. El CETA impacta sobre l’Estat de Dret perquè “elimina bona part de les competències i la jurisdicció dels tribunals espanyols”, usurpant les funciones judicials estatals, com assenyala María Concepción Sáez Rodríguez, vocal del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). En conclusió, pèrdua de sobirania i afebliment de la democràcia.

Per si tot això no fos prou, el CETA preveu la supressió del 98,6% dels drets duaners canadencs i del 98,7% dels europeus encara vigents, sigui quin sigui el producte -agrícola i industrial-.

A més a més, en el cas de Lleida, cal destacar que l’agricultura serà una de les grans derrotades, per dues raons: la supressió o reducció dels drets aranzelaris i el qüestionament de les normes sanitàries.

Així doncs, el CETA solament reconeix 27 de les 246 denominacions d’origen, quedant  fora les de Lleida “Formatges i Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya”, “Vedella del Pirineu”, i les indicacions geogràfiques “Torrons d’Agramunt” i  “Pera de Lleida”.

La UE es compromet a unes enormes quotes anuals d’importació sense aranzels, en un termini de 7 anys, sobre la carn de boví i de porc; aproximadament 65.000 tones de carn de boví i 75.000 tones de carn de porc. A més de cereals i oleaginoses,  fruites, verdures, i aliments processats.

El CETA no reconeix el Principi de Precaució de la política europea de seguretat alimentària: això farà augmentar els residus de pesticides en els aliments i obre la porta a la importació de tota mena de transgènics sense etiquetar.

Tal i com es recull en l’escrit de 330 organitzacions de la societat civil: “Necessitem un canvi de paradigma que condueixi a una política comercial democràtica, justa i sostenible, basada en la Convenció Internacional dels Dret Humans, així com en les necessitats de la majoria de la població. La ratificació del CETA ens allunya d’aquest canvi imprescindible”.

És necessari i cal denunciar davant d’aquest atac del neoliberalisme econòmic rampant que primer han de prevaldre els interessos i necessitats de les persones, abans que els de les grans corporacions.

________________________________________________________

  • Abans d’arribar al Senat el Tractat va ser ratificat al Congrés de Diputats -29/06/2017- amb 179 vots a favor del PP, Cs, PNV i PDeCAT i l’abstenció, 81 vots, del PSOE. Van votar en contra 79 diputats, els d’ERC, Unidos Podemos, Compromís i EHBildu.

 

 

 

 

Deixa una resposta

La seva adreça de correu electrònica no es publicarà.